Em serviran a trossos és un viatge danada i tornada sense destí específic, ja sigui en rodalies, baixant pel riu Llobregat o aixecant la persiana de lhabitació. El cos es posa en dubte i sengruna tot allò que el travessa i el construeix: la ciutat, la ràbia de classe, lentorn natural, els feminismes i les dissidències, la culpa o la memòria Lautora vicentina ho cou tot en un caldo ben carregat dingredients locals i familiars, exaltant-hi la quotidianitat i els seus colors. Sara Cabrera Corbacho llueix orgullosament la compulsió i els contrastos de la perifèria barcelonina per tal desdevenir una altra cosa.
