Corre lany 1834 i Madrid, una petita ciutat que mira dobrir-se pas més enllà de les muralles que lenvolten, pateix una epidèmia de còlera terrible. Però la pesta no és lúnic que terroritza els seus habitants: als suburbis hi apareixen cadàvers desmembrats de nenes que ningú no reclama. Tots els rumors apunten a la Bèstia, un ésser que ningú no ha vist però que tots temen.
Quan la petita Clara desapareix, la seva germana Lucía, juntament amb en Donoso, un policia borni, i en Diego, un periodista tafaner, inicien un frenètic compte enrere per trobar la nena amb vida. En el seu camí ensopegaran amb fra Braulio, un monjo guerriller, i amb un misteriós anell dor amb dues maces creuades que tothom cobdicia i pel qual alguns estan disposats a matar.
Duna manera magistral, Carmen Mola teixeix, amb els fils del millor thriller, aquesta novel·la impactant, frenètica i implacable, dinfern i obscuritat.
«Ha estat la Bèstia, la Bèstia lha perseguit. És un lament que es repeteix entre els veïns. En Diego no es vol creure la història de la Bèstia; al voltant daquest nom hi ha un embull confús de descripcions de suposats testimonis. Alguns han parlat dun os, altres dun llangardaix de proporcions increïbles, i nhi ha que creuen que es tracta duna criatura semblant a un senglar. Quin animal mata només per plaer? Fins on ell sap, totes les víctimes han estat violentament desmembrades, però cap no tenia signes dhaver servit daliment per a aquesta mena danimal quimèric que habita als poblats de Madrid. Lúnica cosa que samaga rere el nom de la Bèstia és una sensació enganxosa, tan absent de forma i tan inquietant com aquelles descripcions demencials: la por».
